Tant l'enquesta que ha portat a terme el Servei d’Avaluació i Qualitat de la Diputació de Barcelona, com l'enquesta ciutadana “Com vols el Granollers del futur?” impulsada des de l'Ajuntament de Granollers donen una alta valoració a la realització del Pla Estratègic. Segons la primera enquesta, en què es van entrevistar un total de 400 granollerins majors d’edat, amb una selecció d’individus en funció de la distribució de la població resident al municipi i per quotes de sexe i edat, la necessitat d’elaborar el Pla Estratègic és considerada molt important (34 %) o bastant important (56 %). Aquest alt percentatge contrasta amb el coneixement que tenen els ciutadans de la realització del Pla Estratègic, que només és coneguda pel 16 % dels entrevistats.

La segona enquesta, a diferència de l’anterior, es va plantejar com una eina de participació en el procés d’elaboració del Pla Estratègic, amb la idea de recollir el màxim nombre d’opinions de forma voluntària. En aquest cas, el 40 % dels participants tenien coneixement del Segon Pla Estratègic. El 44 % consideraven molt important l’elaboració d’un Pla Estratègic i el 40 % bastant important. Només un 3 % ho consideraven poc important i un 2 % gens important.
La percepció que tenen els ciutadans, independentment que coneguin la realització del Pla Estratègic, és que constitueix una eina important per a la ciutat. Aquest és un dels resultats rellevants d'ambdues enquestes, que es van presentar al Consell Directiu del Pla Estratègic de Granollers el passat 17 de maig i que després es van presentar als mitjans de comunicació en roda de premsa.

Segons els resultats de les dues enquestes realitzades el mes de març, els projectes recollits en el Pla Estratègic tenen un gran consens entre els ciutadans. En l'enquesta “Com vols el Granollers del futur?”, la  valoració sobre els principals projectes recollits en el Segon Pla Estratègic presenta respostes molt  equidistribuïdes. Millorar la mobilitat i recuperar espais per als vianants és el projecte que té més suport de l’àmbit de territori.
Per al desenvolupament econòmic de la ciutat, reben el major suport els projectes de Desenvolupar els estudis de formació professional en coordinació amb les empreses de la comarca i Esdevenir ciutat de referència en l’atenció a la gent gran i a persones amb problemes d’autonomia fomentant la investigació i la ubicació d’empreses del sector. Per millorar el benestar de les persones i la cohesió social el projecte més destacat és Adaptar els serveis sanitaris públics a les necessitats de la població, que és, de tots els projectes preguntats, el que ha comptat amb més adhesió.
Finalment, els projectes per millorar la formació, la cultura i l’esport tenen un suport molt similar, essent el més prioritzat Impulsar la pràctica de l’esport com element educatiu i de transmissió de valors. De la pregunta oberta final, que demanava projectes importants que no estaven recollits a l’enquesta, els més destacats són els següents: Promoure la mobilitat sostenible (transport públic, bicicleta, etc.), Ampliar, millorar i mantenir espais públics (parcs, zones verdes), i millorar i diversificar l’oferta d’oci a la ciutat (oci cultural, comercial, alternatiu).

En l'enquesta realitzada per la Diputació de Barcelona, que també tenia un bloc dedicat als projectes del Segon Pla Estratègic, l’aspecte prioritari pel futur de la ciutat és la salut (53,3), seguit de l’educació (13) i benestar social (10). El nivell de coneixement dels projectes és baix, inferior al 35 %. Tan sols el projecte de cobriment de la via del tren és àmpliament conegut, pel 55 % dels entrevistats. Pel que fa a les valoracions, aquells que coneixen els projectes els valoren positivament, amb notes que oscil·len entre el 6,5 i el 7,9 sobre 10.
Aquesta alta valoració dels projectes i el consens ciutadà que s'observa s'ha d'atribuir al procés participatiu que ha tingut tot el procés d'elaboració del Pla Estratègic, que ha permès situar les preocupacions dels ciutadans en el conjunt de propostes que s'han anat recollint al llarg del procés.